Inauguració Exposició "Riberes plenes de vida" a l'Aula Ambiental

“Miro enrere i hi veig moltes cares de gent que ha fet molt per assolir el que tenim avui en dia. Però també miro endavant i hi veig molt camí per recórrer”. Aquesta frase d’en David Tàpias, president de l’Associació Hàbitats podria resumir molt bé l’esperit de l’exposició de fotografies del concurs “Esquitxos” i fins i tot de la xerrada inaugural que l’Andrea Munita , responsable d’adopcions de trams de riu de Projecte Rius ens va fer aquest dimarts 28 de juny.

Així, l’Andrea ens va parlar d’aquests 15 anys llargs d’història de l’Associació Hàbitats i dels 10 anys de Projecte Rius, de tots els seus avenços i fites.  Una d’elles va ser quan el 2011 vam arribar als 1000 voluntaris a la campanya “Fem dissabte” per a la neteja i conscienciació dels espais fluvials.

Des del 2011 ja no hem baixat del miler de participants i aquest dissabte 8 de juny tenim l’oportunitat de tornar a demostrar que ens segueix important molt i molt l’estat de salut dels nostres rius i rieres, que formen part de casa nostra i que el seu estat de salut és el nostre.

Com va apuntar un senyor del públic assistent, seria molt efectiu dur aquest missatge a les escoles i instituts.

En aquesta exposició podreu veure les 12 millors imatges del concurs Esquitxos, que enguany ha versat sobre els ambients de ribera i que ha tingut com a guanyadora una magnífica llúdriga de les que poc a poc tornen a poblar les ribes de la xarxa fluvial d’aquest país de rius.

Així doncs, animeu-vos a participar de les moltes formes possibles que posa a la nostra disposició l’Associació Hàbitats:

• Sent-ne soci
• Sent-ne voluntari
• Fent una donació
• Adoptant un tram de riu o riera
• Participant al concurs de fotografia “Esquitxos”
• Participant al “Fem dissabte”
• O d’altres que trobareu a la seva pàgina web: www.projecterius.org/

Exposició Biomimesis

Pel dia mundial de la Biodiversitat, el passat 22 de maig, vam fer una visita conjunta 3 dels equipaments d’educació ambiental de la ciutat: la Fàbrica del Sol, l’Aula Ambiental de Les Corts i l’Aula Ambiental de la Sagrada Família a la Roca Gallery on es mostrava la exposició Biomimesi: El disseny inspirat en la natura.

El concepte de biomimesi consisteix en copiar, imitar, emular formes o solucions funcionals de determinades espècies animals o vegetals, o de sistemes naturals.

El ser humà de sempre ha buscat la inspiració en la natura i no se’ns ha de fer estrany que moltes solucions tecnològiques i del disseny industrial trobi en el medi natural la resposta per generar objectes atractius, eficients, funcionals i sostenibles.

Hi ha moltes espècies de les que hem après i “copiat”, però encara hi ha moltes per descobrir.

Es busca l’eficiència emulant formes de la natura. Com l’AVE que està inspirat en la forma d’un ànec per aprofitar l’aerodinamisme. O imitant la disposició en l’espai prenent exemple dels ruscs d’abelles o algunes flors per tal d’optimitzar-lo.

Es poden imitar moltes coses, des de la pell d’un tauró en un banyador per facilitar la mobilitat en l’aigua, a sistema d’adherència de llavors a diverses fibres per fabricar el “Velcro”.

Es busquen també solucions funcionals de la natura. Imitant l’ecolocalització dels dofins per fabricar radars detectors de tsunamis o solucions com captació d’aigua imitant la forma de fer-ho d’algunes especies d’escarabats del desert.

Altres reptes es trobem en imitar el cicle biològic de la natura on tot es recicla, o sistemes naturals cíclics i eficients, com la termoregulació pròpia d’un termiter que ja s’està aplicant en un edifici a Zimbaue.

Un dels exemples que més va sorprendre a tots/es els/les assistents va ser el paper de pedra, que es fabrica amb els residus de la construcció, es recicla completament i a més de la curiositat de que es resistent a l’aigua.

Biodiversitat a prop de casa: visita al Delta del Llobregat

Finalment tanta preocupació pel extraviament d’algun assistent va donar fruits: ningú es va perdre de camí a l’entrada de l’espai natural del Remolar-Filipines, la qual cosa ens anima a tornar-hi pel nostre compte (recordeu que l’entrada és lliure i gratuïta tot l’any excepte els dilluns, que és tancat).

Les primeres expressions eren de grata sorpresa i benestar: “Oh, quina tranquilitat i quants ocellets que s’escolten!” Tot  i que cada pocs minuts un avió ens interrompia amb el seu soroll eixordador, és veritat que l’ambient que es respirava a la capçalera de la Vidala era del tot diferent, gairebé podries qualificar-lo de “exòtic”.

A més, ja des del començament ens van sobrevolar els primers bernats pescaires (Ardea cinerea) i el nou punt d’observació ens va donar l’oportunitat d’escoltar les primeres explicacions del Lisandro Nahuel, sobre la formació geològica del delta i de la importància naturalística d’aquest indret.

El Delta del Llobregat, tan a prop i tan desconegut

Després de la presentació de la Thais que ens va ajudar a ubicar-nos dins l’objectiu 1 de l’agenda 21 local de Biodiversitat: del verd urbà a la renaturalització de ciutat, en Raúl Bastida ens va presentar un importantíssim espai natural que tenim a tocar de la ciutat de Barcelona: El delta del Llobregat en tota la seva extensió, no només la seva desembocadura o els espais que han aconseguit protegir-se.

Un cop ubicats geogràficament i històrica, en Raúl va parlar-nos del delta seguint l’analogia tan visual dels colors del delta:

• El delta blau: el que van trobar els romans sota les aigües del Mediterrani
• El delta groc: ja que durant molts segles, el delta va ser inhòspit per a les persones (amb freqüents brots de malalties com la malària) i sent de secà en no poder-s’hi fer regadiu.
• El delta verd després de construir els dos grans canals: el de la dreta i el de la Infanta i descobrir-se l’aqüífer profund a uns 60 metres de fondària.
• El delta gris en que s’estan convertint tantes àrees que es van urbanitzant a marxes forçades i acollint grans indústries com La Seda o la Damm.

Tot el que cal saber per ser un/a consumirdor/a responsable de peix

En Ramon Tarridas  és pescador amb molta experiència i ens ha explicat l’estreta vinculació que hi ha entre la pesca artesanal i el consum responsable amb el medi marí.

Només a la llotja de La Selva de Mar s’hi pesquen 120 espècies. Uns de pelàgics (els de la superfície), altres nectobentònics i els que viuen enganxats al fons (els bentònics). Hem après que cada espècie s’hauria de capturar amb un art de pesca diferent i en una època diferent si volem allunyar el fantasma de l’extinció i per tant, de l’exhauriment de recursos. Ens ha posat l’exemple del palangre en el que hi haurem de posar gambes en un tipus d’ham especial si vull treure daurades.Que hem d’assumir que no sempre que sortim amb la barca pescarem, perquè hi poden confluir moltes condicions com els corrents, la meteorologia, les migracions naturals... que poden fer que tornem a port de buit.

En Ramon va insistir en que el més important del peix és que sigui fresc, pescat del dia i no tant l’espècie en concret. Per exemple, el peix que a les parades se’ns presenta com lluç, Merluccius merluccius, hi ha vegades que no ho és per que hi ha moltes espècies. Per això és tant important reclamar l’etiqueta unificada europea en la que no només ens informi de l’espècie real sinó també el lloc de procedència o l’art amb que va ser capturada.

Però de moment tant en Ramon Tarridas com la Lydia Chaparro (coordinadora de divulgació d’OCEAN2012 i membre d’Ecologistas en Acció) han coincidit en celebrar la victòria europea que ha constituït el Comitè de Cogestió del Sonso, un model a seguir per tot el món pesquer si volem poder pescar menys i guanyar més futur. Després de 30 anys de declivi en la pesca artesanal, ara ja sabem que el canvi és possible.

Per festa major de la Sagrada Família, Instruments per un tub!

El dia gris i plujós no va impedir que l’Aula s’omplís de nens i nenes amb ganes d’experimentar de la mà de “Laberints del so”, les seves dots musicals.

Tots i totes quedàvem sorpresos de com sonaven de bé aquelles andròmines recuperades d’anar a les escombraries!

9 botelles de plàstic inflades a diferents pressions = 1 xilofon, 3 olles i cassoles = 1 bateria, 8 desembussadors = 1 flauta andina, volanderes i cargols o tubs, mooolts tubs de cartró i globus, es convertien com per art de màgia en un saxofon. 

Una gran bateria d’instruments que feien la delícia de petits i grans. 

  

Perquè estaven per experimentar, per tocar, percudir, gratar, bufar, sacsejar... i després de fer cadascú el seu saxo que va poder pintar i decorar enganxar-hi gomets i cintes de molts colors...

Fins i tot l’aigua es va convertir en un bon aliat musical.

L’Àngel i el seu ajudant no donaven abast: vinga fabricar les peces per que els nens i nenes poguessin fer-les sonar i decorar-les després! I vinga ensenyar-los de quines maneres podien fer que aquelles estranyes però atractives màquines comencessin a fer melodies...

Els veïns i veïnes que, malgrat les inclemències del temps, van tenir l’atreviment d’acostar-se fins el Punt d’informació ambiental (que al final no va estar al carrer si no ben al mig del Punt Verd de barri) van poder resoldre dubtes, xafardejar catàlegs o endur-se contes i fulletons explicatius a més de tenir premi en forma de bosseta de compost per les seves plantes.

 La taula informativa també es va aprofitar per donar a conèixer una mica més que se’n fa o es pot fer de les deixalles orgàniques que fen a les nostres llars a través de l’observació de tres mostres de compost procedents de planta de compostatge industrial, de la unitat de compostatge comunitari que tenim al barri i del compostador de llombrius que tenim a l’Aula que, com sempre, és que més preguntes va despertar.

A final tothom va tenir “regals”, fa fossin olorosos o sorollosos, en aquest dia en el que celebràvem també els 10 anys del Servei d’educació i informació ambiental.